Behobia San Sebastian 2011 Aupa!

AUPA, AUPA, AUPA! Van ser les paraules que més vaig escoltar durant la carrera.

Arribàvem a Sant Sebastià el divendres per la nit, després de que un dels cotxes estigués anant amb reserva durant 60kms i a una velocitat de 90km/h per consumir el mínim possible (boníssim!), els següents runners: Glòria, Carles, Pau, Gemma, Toni, Òscar, Paco, Ignasi, Marc, Miqui, Ana i Víctor.

Dissabte per el matí ens vam aixecar amb un dia assolellat i calorós. Tocava passeig relaxant per Sant Sebastià amb visita a la platja de la Concha, recollida dels dorsals i primera aturada al Bar Munto Jatetxea a menjar pinxos i beure txakoli. Després de visitar un bar més i fer el protocol de menjar i beguda, ens vam dirigir tots plegats a la sidreria Petritegi (Astigarraga)!

No és el típic restaurant que estàs tot el temps assegut al teu lloc i que difícilment pots parlar amb l’altra persona de l’altra banda de la taula. NO. És molt més dinàmic. A l’entrada de la sidreria has d’agafar un got de sidra que ha de ser el teu amic de companyia fins marxar-hi. Tampoc hi ha plats. Un tovalló i cuberts. I moooolt pà. Asseguts tots en bancs llarguíssims, els cambrers van portant els plats que comparteixes amb els del costat.

Txoooot

I ara ve el millor. Quan escoltes la paraula txotx t’has d’aixecar, i amb el teu amic (el got), has de dirigir-te als barrils de sidra i omplir un dit el teu got. Molt familiar, i fas la xerrada de peu. Del menjar comentar que el xuletón…val, millor que aneu i el proveu!

I arriba el gran dia… Diumenge 13 de novembre. 9h del matí érem tots esmorzant. Pà amb nutella, plàtans, gall d’indi, sucs, i carreguem les ampolles d’aigua d’Isopower per beure-la per el camí! Aupa!

A les 10h agafem el tren (plegat de corredors) que ens aproxima fins a la parada Irungo Geltokia a prop de Behobia. Allí agafem un autocar lanzadera que ens porta a Behobia!

Mai havia vist tans corredors en una carrera popular com aquesta. En total, 19877 corredors (segons la organització!). Espectacular ambient. Bon speaker. A les 11h del matí surt el primer grup de corredors (en total 14 sortides). A la plaça principal hi ha instal·lada una gran pantalla on veus totes les sortides i el compte darrera (10, 9, 8….Aurrera!) amb música de fons de molts estils! Mai havia escalfat ballant per a una carrera com vam fer ahir! M’encanta.

A mesura que passava el matí, la temperatura anava pujant…L’estrategia era començar suau, de menys a més, i molt important hidratar-se!

A les 11h44′ sortia l’últim grup de tots. Aquí estàvem nosaltres. La cançó que recordo que va sonar mentre caminàvem (ballant) fins a la sortida era la de “Danza Kuduro” (la mano arriba, cintura sola, da media vuelta, Danza Kuduro, no te canses ahora que esto solo empieza!). Així començàvem la gran festa de la Behobia/Sant Sebastià. AUPA!

Al km.5 sóc conscient de que el meu cos no està fresc com altres dies. Calor? Cansat? Baixa forma? El xuletón? La sidra? No ho sé, però no està bé. Durant els primers 10kms vaig corrent amb el Pau i en Marc a un ritme de 5’/km. Creuem els 10kms amb 50′ i poc. Allí ens agafa l’Ignasi (conservador). De menys a més.

Totes les pujades de la carrera està plegat de públic animant moltíssim! Aupa aupa + expressions en euskera que no entenia però que em motivaven igual! Encara tinc la imatge del senyor a dalt d’una furgoneta amb una bandera pirata ondejant-la. Excel·lent!

Calor insuportable. En els avituallaments em refrescava bé els braços, coll, la cara…En el km12-13 cau el primer i últim gel energètic perquè m’estava quedant sense gasolina. En el km 14 en Marc es queda una mica darrera, i segueixo amb el Pau i l’Ignasi. Dels tres, el més fresc i qui portava el ritme era l’Ignasi. El Pau i jo aguantàvem com podíem jejej. Ja en el km.15 en Pau decideix ser més conservador per el final de carrera i es queda darrera uns metres.

Per el final de la zona del port, l’Ignasi em diu: “Roger, jo vaig tirant una mica més”. I sí, en pocs segons, ja no el vec entre la multitud dels corredors que hi havia. La zona del port se’n fa bastant dura. En el km.16 arriba una forta pujada i molt públic animant. Em recorda al Tour de França en trams de muntanya on la gent anima amb molta energia. Aupa aupa aupaaaa! Cansat com estava, aquella proximitat-familiaritat corredor-seguidor em va agradar moooolt. Et fa seguir endavant i accelerar el ritme una mica més perquè el teu cos pot tirar més i ho fas per ells!

Ja per els carrers de Sant Sebastià, encara hi ha més gent. L’últim quilòmetre es fa llarg perquè veus en l’horitzó l’arribada i una riuada de corredors que arriba fins on estàs tu. Mai havia corregut tan aprop de la gent que anima. Les sensacions són una meravella. Moments com aquests valen la pena.

Arribo a meta amb un temps d’1h39’56” (20kms). Content per l’experiència viscuda ja que era el meu debut en aquesta carrera i per la resta d’amics que havíem aconseguit tots finalitzar-la. Us felicito senyors i senyoretes!

El primer que comento quan parlo de la BehobiaSS és que la de còrrer únicament per sentir l’ambient en tots els 20kms de carrera.

Conclusió principal d’aquest cap de setmana: senyors, l’any que ve repeteixo! AUPA AUPA AUPA

Anuncios

Publicado el 14 noviembre, 2011 en Crónicas 2011, Temporada 2011 y etiquetado en , , , . Guarda el enlace permanente. 1 comentario.

  1. Tu!!!! M´en alegro de que t´hagi agradat la Behobia i lo que conlleva… pero digues la veritat!!!!! Lo millor son las sagardoteguiiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!!!!!! 😉 Felicitats maku!!!

    P.d.: perdoneu el meu catalá… en Euskera tot es mes fácil 😉

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: