Triatló Garmin Barcelona 2011

6’15h del matí sona l’alarma del móbil. No em costa gens ni mica llevar-me en comparació a altres dies, on allargo una mica la son aplaçant 5-10′ l’alarma del móbil. Únicament perquè ja tinc ganes de competir. Perquè gaudiré competint. Amb el plus extra que es realitza per els carrers de la meva ciutat. Què més puc demanar?

Plat de macarrons de colors amb una mica d’oli i cap a dins, acompanyat de cançons per trencar una mica el silenci d’aleshores i començar a activar-me. Repaso que el material estigui tot i surto de casa ben abrigat perquè a aquestes hores del matí ja comença a fer rasca. M’aturo a casa del Pau, i ens dirigim cap a la zona de la platja Marbella (on es troba el box i tot el tinglado) on ens trobem amb els 3500 participants de la modalitat Olímpica. Una de les triatlons populars més importants d’Europa.

A les 7h30′ tot el material el tenim preparat en el nostre lloc de box, i ara només toca esperar. Esperar que el temps transcurreixi ràpid fins a les 9h20′ (sortida del meu grup). Per matar el temps veiem els triatletes d’èlit com neden els 15′ el tram de natació i fan la primera transició amb només 1′ i poc. Super ràpid!

Ara sí, després que hagi sortit el segon grup, ens toca al grup del Pau i meu. Ens col·loquem al costat esquerra del grup, i presenciem mentrestant la mar Mediterrània davant nostre, diguem-me que marejadilla. La bona o mala noticia és que han hagut de reduir la distancia del tram de natació de 1500m a 1200 o així, degut a les onades. Però m’agrada perquè fa més emocionant la carrera.

400 triatletes uniformats tots de negre (neoprè i casquet) comencem la triatló. L’última que faré aquest any. Així que a tope des del primer minut. Primeres braçades i ja comencen els primers cops per davant i darrera. Ara em fa gracia, però en aquell moment arriba a ser mooooolt agobiant i estressant. Com sempre, esperar que el grup s’allargui i nedar amb més tranquilitat. Això de portar neoprè és un xollo, ja que et permet flotar i has de realitzar menys batuda de peus.

Es fa complicat nedar amb tantes onades. He d’anar constantment aixecant el cap buscant a l’horitzó la bolla groga per no desviar-me del recorregut i realitzar més metres. L’últim gir de 90º direcció cap a la costa se’n fan llarguíssims. Últims 400m, i tots els nedadors fan l’últim esforç. Al final, les onades són a favor i ara sí que t’ajuden a nedar més ràpid.

Surto de l’aigua amb 22′ i poc. Amb molt bones sensacions musculars, en comparació a la Triatló de Banyoles. La transició és llarguíssima. Decideixo anar descalç durant tota la transició i ficar-me les sabatilles de bicicleta al final de la transició. És més ràpid i còmode. Temps de transició: 3’05” (temps organització).

Ja estic rodant sobre la bicicleta, i intento agafar el ritme d’un grup. Total 4 voltes de 10km cadascuna. És la disciplina més divertida de totes. Treus tota l’adrenalina i intentes anar al màxim ràpid possible que pots. En la disciplina Olímpica de la triatló està permès fer draffting (anar a darrera d’un altre). Però encara em continua sent difícil rodar en grup. Qualsevol curva mal agafada o badada, perds uns metres que ja no pots recuperar per molt esforç que facis. Per tant, quan em quedava en tierra de nadie, rodava més lentament per no gastar forces inútilment esperant que arribés un altre grup nombrós i em pogués reenganxar una altra vegada.

La velocitat mitjana del tram de bicicleta ha estat de 34,6km/h, i una màxima de 46km/h.

Arribo a box amb un temps total d’1h08’01” en el tram de ciclisme. La veritat que sorprés perquè esperava fer més temps. La transició ciclisme-carrera ha estat més ràpida que l’anterior (2’25”). Em poso les sabatilles de córrer i el gel energètic darrera el trimono, i seguim. Últims 10km de cursa. Els més durs de tots.

Inicio la cursa amb molt bones sensacions. Als 2′ aturo uns segons per estirar els dos bessons que me’ls sentia carregats, i a partir d’aquí, el ritme de carrera que he portat fins al final ha estat molt alt. Per fi, el dolor en els quàdriceps no m’ha aparegut fins al final de tot. El fet de córrer sense cap dolor et permet disfrutar més de la carrera i poder anar molt més ràpid! El ritme de carrera de mitjana ha estat 4’16”/km. Ja en els últims 2kms he pogut augmentar una mica més el ritme de carrera arribant a rodar 4’/km. Temps total de cursa: 42’42”

Atravesso la línia d’arribada amb un temps total de 2h20’38”! Posició 306 sobre 1786. Una de les millors triatlons que he realitzat, juntament amb la Half Ironman de Berga. Molt satisfet perquè ha estat una carrera gairebé perfecta. Donant el 100% i sense cap dolor muscular. I content perquè en Pau també ha estat finisher sense cap incident. Felicitats nen! (veure crònica del Pau clica aquí)

Doncs respecte a la temporada de duatlons i triatlons tancaré la paradeta fins l’any que ve…Després de l’últim mes on li he donat molta tralla al meu cos (Half Ironman de Berga, Duatló de Nuria i la Garmin) toca descansar uns quants dies. Tot i així, la temporada 2011 la tancaré amb la Mitja Marató Behovia-Sant Sebastià del pròxim 13 de novembre. A partir d’aquell dia, començaré un mes de vacances esportives, de desconnexió total per preparar la temporada 2012.

Anuncios

Publicado el 16 octubre, 2011 en Crónicas 2011, Temporada 2011 y etiquetado en , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: