Duatló de Queralbs-Nuria

Per fi vaig tenir la oportunitat de poder realitzar un Duatló de muntanya. I a sobre, en una de les duatlons més populars de Catalunya!

Ja quan veia el programa de televisió “Temps d’aventura”, al canal TV3, sobre aquesta duatló m’entraven ganes de fer-la. Però aleshores competia en un altre esport, el futbol, i no m’ho podia combinar. Així que després de fer la Duatló de Queralbs, la ficaré en el calendari com competició a fer cada any!

Degut a que la competició s’iniciava a les 8h del matí, vam decidir els qui anàvem (Galli, Roger i jo) de fer nit a l’alberg de Farga (Queralbs). A l’arribar allí, es respirava un ambient agradable, relaxant i de que el dia següent hi havia una dura competició. Tot eren participants de la Duatló, o bé, muntanyistes.

Ens vam aixecar ben d’hora ben d’hora, a les 6h del matí, amb molta energia i amb moltes ganes de començar la duatló! Vam baixar al menjador per esmorzar amb altres participants, ens vam canviar, vam preparar el material, i a les 7h30′ ja ens vam dirigir cap a Queralbs (punt de sortida de la Duatló).

Ja quan estem tots els participants agrupats i preparats en el lloc de la sortida, se’ns informa de que l’helicòpter de la organització no ha pogut deixar tot el menjar i beguda de l’avituallament del cim al Puigmal degut al fort vent. Així que des de l’avituallament de Fontalba fins ja l’avituallament del Santuari de Nuria no tindríem res. Molt bona noticia doncs! En el meu cas, van ser gairebé 2h sense res de líquid. Però t’ho agafes amb bona filosofia i a disfrutar de la carrera en tot moment.

Ja ens trobem rodant amb la bicicleta. Primer quilòmetre d’asfalt i els altres 10km de pista. Tot el tram de bicicleta de pujada. Pujar i pujar fins a Fontalba. Els primers 20′ se’n van fer durs perquè no aconseguia entrar en un ritme còmode. També el cos està fred i costa més. A partir d’aquí, i ja quan el grup estava allargat vaig poder rodar més fàcil i a un bon ritme. De fet, quan realitzo el tram de bicicleta sempre vaig de més a menys. Ahir va ser l’excepció, de menys a més. Els últims kms de l’ascens em vaig sentir molt fresc i vaig poder augmentar la velocitat.

Arribo a Fontalba amb 1h20′, deixo la bicicleta a la meva plaça i em dirigeixo a l’avituallament per menjar i beure com un animal (barres energètiques, plàtans, aquarius, taronges, galletes). Em poso menjar a les butxaques del paravents i segueixo.

Només sortir, hi ha un petit pla d’uns 200m abans d’iniciar l’ascens a peu fins al Puigmal. Troto una mica amb el Roger, que ens havíem trobat en l’avituallament, fins que comença el ascenso al Puigmal!

L’acens al Puigmal, el fas tot caminant. Cadascú al seu ritme. Ja des d’abaix observes tots els participants que van davant teu formant una filera que arriba fins on estàs tu i segueix darrera. Formant part d’aquesta filera i pujant pas a pas, m’entra un dolor molt fort en la zona lumbar que em fa aturar una estona. Estiro una mica la zona lumbar com puc i segueixo. Però em continua fent molt de mal. En una de les moltes aturades que realitzo, un participant que portava dos bastons de muntanya, m’ofereix un. Visca la solidaritat! Em permet portar l’esquena més recta i el dolor disminueix bastant. Al cap d’una estona, veient que el seu ritme era més alt que el meu li torno el bastó.

L’ascens continua, anem agafant alçada i el vent cada vegada és més fort. Venia en contra o de costat. Hi havia moments que t’aturaves perquè no podies avançar de la ràfega de vent que t’arribava. A tot això, les mans ja no te les sents. Si no hi hagués hagut tan vent, l’ascens al Puigmal hagués estat menys dur i còmode. Tot i així, vas observant el paissatge d’alredor i et sents un privilegiat!

Després d’agonitzar per el dolor de la zona lumbar i més d’algun calambre en els quàdriceps (massa tralla porta el meu cos i encara carregat de la Half Ironman), però gaudint de l’entorn natural, arribo per fi al cim del Puigmal. 1h15′ d’ascens des de Fontalba. M’aturo un instant a observar el paissatge i segueixo.

Arriba el tram de baixada fins al Santuari de Nuria. Totalment de baixada. Això ja m’agrada més. L’inici del descens és tècnic i algunes roques són una mica punxegudes. Així que cada pas has d’anar en compte. Però mica en mica el terreny és més fàcil i bàsicament vaig a fondo. Ja en terreny de més terra, fangós, en una curva vaig al terra. Cap dolor físic. Segueixo baixant, baixant molt ràpid fins al Santuari de Nuria. 33′ total de descens.

Al Santuari de Nuria, hi ha el segon avituallament. En aquest punt, portava 3h13′ clavats. Ja només queda el tram fins a Fontalba, agafar la bicicleta i baixar. El tram de Nuria fins a Fontalba és un trenca cames. Sube y baja. Al principi és totalment pujada i una altra vegada només pots caminar. Mica en mica el recorregut és més pla acompanyat d’alguna pujada. Vas corrent quan és pla i baixada, i caminant en les pujades.

Arriba un punt que surts del bosc i observes a l’altra banda de la vall, el box de les bicicletes de Fontalba. Però has de donar tota la volta a la vall fins arribar-hi. Però aquest tram mola perquè més o menys és pla i et permet anar trotant bastant ràpid i a més, ho fas acompanyat de vaques que et vas trobant pel camí. Aturo un instant a refrescar-me i a beure aigua d’un petit rierol que creuava el camí. Et dóna la vida perquè feia molta calor.

A les 4h03′ estic al box una altra vegada, agafo la bicicleta i arriba el tram més fàcil. Baixada total fins al punt d’arribada (Queralbs). Doncs bé, quan porto un parell de rectes sento un fort soroll de la bicicleta i ja penso en el pitjor: “he punxat la roda…”. Aturo com puc, mentre la resta de participants passaven per el meu costat a tota llet, i observo en un primer instant que és la cadena que s’ha sortit del lloc. Vaig a ficar-la bé, però em donc compte que s’ha trencat per la meitat. Com que no ho puc arreglar, em poso la cadena en el coll i segueixo el descens. Vaig tenir sort que el terreny no era pla, si no, hagués hagut d’abandonar…

Amb la cadena al coll, arribo per fi a meta! Temps total 4h29’46”. Massa satisfet de la carrera que havia realitzat, i també perquè tant en Galli com en Roger, havien arribat a meta sans i estalvis, i sense tenir cap avaria en la bicicleta que els impedís finalitzar. Felicitats nois!!!

Després d’una merescuda dutxa a l’alberg de Farga, ens dirigim cap a Ribes de Freser per dinar en el Restaurant “Els Caçadors”, acompanyats per un gran esportista, en Pau (finisher de la Half Ironman de Menorca), i la Roser.

Anuncios

Publicado el 10 octubre, 2011 en Crónicas 2011, Temporada 2011 y etiquetado en , , , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: