Finisher de la Half Ironman Sailfish Berga

5h 47′ 24”. Temps que he trigat per ser FINISHER de la meva primera triatló de llarga distancia! Feliç és poc.

Bé, he de dir que mai havia patit tan fent esport com ahir. No sé si vaig arribar al meu límit, però poc em va quedar! Molt però que molt dur. Moments de sufriment, sobretot en els últims quilòmetres de ciclisme, i principalment durant la carrera. Tot i així, sempre amb alegria! I més quan veia a la família animant-me, algunes bromes es feien!

Sempre m’havien dit que l’aspecte mental és molt important. I és cert. El cos et diu que t’aturis, però tu has de seguir encara que sigui lent, lent…En aquest aspecte, t’has d’anar marcant objectius petits per anar avançant quilòmetres, metres…Ara bé, quan apareixen els calambres, no et toca més altre remei que patir i seguir, seguir si vols ser FINISHER. I cada vegada que queda menys per finalitzar, penses que no et pots quedar aquí amb tot el que has fet fins ara.

Amb gairebé 6 hores de competició, la crònica podria ser una mica llarga. Per ser breu, explicaré resumidament les sensacions, vivències, emocions per disciplina.

PRÈVIA-PREPARATIUS-BOXS:

Arribo a Berga sobre les 7’30h del matí. Fred. Tots els triatletes preparant el seu material. Un clima de concentració. Silenci. Bicicletes molt “pros”. Participants molt professionals. I veient el nivell de participants encara t’entren més nervis.

A les 8’00h em dirigeixo al box 2 a deixar el material per la carrera que es troba a la mateixa ciutat de Berga. Després, ens dirigim a la sortida (pantà de Baells) on hi ha el box 1 a deixar la bicicleta i tot el material complementari. El box es troba a dalt de la mateixa pressa. Però es neda per l’altra banda. Impressiona bastant la veritat. Tot això acompanyat de cançons motivadores “Gladiator”, “El último mohicano”, altres. Fas la xerrada amb un, amb l’altre i el temps passa més ràpid.

I ara sí, a les 9’30h em començo a col·locar el neopré i cap a baix. Al pantà de Baells. Últims ànims del meu pare i em dirigeixo a la sortida.

DISCIPLINA DE NATACIÓ (1,9kms):

Tots els participants ens agrupem a la rampa de la sortida. Alguns dient comentaris per trencar la tensió i els nervis del moment. Aplaudiments generals tots plegats i tret de sortida! I vinga a nedar 1,9kms. Al principi no saps en quina direcció nedes perquè tot és espuma i has d’anar aixecant el cap de tan en quan. Quan ja porto uns 5′ nedant, el grup es va allargant i puc nedar més còmodament. Agafo un bon ritme. Em sento bastant més fresc i ràpid que en la triatló de Banyoles. Bona senyal. Arribo al final del recorregut amb un temps de 31’57” (temps oficials de la organització). Em sorprenc d’aquesta marca perquè esperava fer 35′ aproximàdament. Molt motivat, em dirigeixo a la meva plaça del box a realitzar la primera transició.

L’espai de la transició era molt llarga, potser 500-600m. Molta distància. Em trec el neoprè com puc. Em col·loco el casc, ulleres, les sabatilles de ciclisme i el dorsal. Aprofito per refrescar-me una mica, dos estiraments, i arrenco amb la bicicleta corrent amb ella per tot el recorregut de la transició. Aquesta primera transició és la millor perquè està ple de triatletes i molt públic a les valles animant.

DISCIPLINA DE CICLISME (86,5kms):

Si la natació m’havia anat molt però que molt bé, en la part de ciclisme no tan…Els primers 2 kms són de pujada, seguits de 10kms de baixada on agafo velocitats entre 50-60km/h. S’agraeïx molt avançar metres amb poc temps. Però bé, aquest plaer dura poc, i en el km.19 comença un perfil irregular. Trenca cames. De pujada fins al km.32. A la primera volta, puc portar un ritme mig en aquest tram bastant dur de la competició. En el km.32, hi ha el segon avituallament, col·loco el bidó de beguda isotònica i un gel energètic. I tram favorable (trobant algunes pujades curtes) fins al km.50.

La primera volta la completo amb 1h30′. Inicio la segona volta molt ràpid, degut al descens de la carretera, arribant a una velocitat màxima de 60,5km/h. Quan estava rodant a aquesta velocitat, anava amb la por al cos que qualsevol curva mal agafada podia anar al terra i adéu a la competició i a la meva salut. Però bé, la sensació d’anar al límit m’encanta.

I arribo al tercer avituallament, km.57, que és on comença una altra vegada el tram dur fins al km.70. Doncs bé, en el km.59-60, el meu cos comença a fallar-me. Les cames no estan igual de fortes que la primera volta. He d’agafar una cadència més fàcil que avances menys, però que a la vegada et carrega menys. En el km.65 aproximàdament, quan encara quedavan 20kms, m’agafa un principi de “pájara” i m’enfonso moralment una mica. Patint com mai, i a sobre adelantant-me molts corredors i amb la impotència que no pots fer res per seguir-los el ritme ni 10m…

Més sol que la lluna, i a una velocitat de 12-15km/h acabo com puc el tram dur de ciclisme. Del km.70 al km.86 el terreny és més favorable i puc tornar a agafar velocitats més altes. Tot i així, qualsevol pujada que ve de sobte, és un trenca cames i me les sento molt pesades i amb molt poca energia. De sobte, puc veure Berga de lluny i em motivo una mica.

Entrant ja a Berga, em crec que serà pla i podré rodar fàcil. Doncs no, Berga és una ciutat no plana…Des de que entres de Berga fins al box, em trobo amb una forta pujada de 300-400m. Quan la vec no m’ho crec. Però l’has de pujar com sigui si vols arribar al box. Així que endavant, “molinillo” i arribo mort al box.

Anècdota: quan arribo al box i has de baixar de la bicicleta abans d’una línia que la organització ha marcat, una sabatilla no me l’aconsegueixo desganxar del pedal, i amb tota la fatiga que portava, vaig al terra amb la bicicleta amb bloc. Pum! Els jutges m’ajuden a aixecar la bicicleta i segueixo corrent amb la bicicleta cap a la meva plaça del box amb alegria!

Ah, temps total d’aquesta disciplina 3h21’26”

DISCIPLINA DE CARRERA (21kms):

Arribo amb la idea que això ja està fet. 21kms i finisher. No no, hi ha gent que es prepara 4-5 mesos per finalitzar una mitja marató, i jo pensant que això ja està…

Inicio la carrera bastant ràpid la veritat. Però bé, només els primers minuts fins que ja apareixen, com sempre, els primers dolos musculars als quàdriceps. Però vaig tirant. Si en la disciplina de bicicleta m’havien adelantat molts participants, en la carrera això no succeïx. Ara sóc jo qui adelanta a altres participants. Aspecte molt motivant quan estàs al límit. La primera volta aturo unes 2-3 vegades per estirar una mica, i veure com és el recorregut de cara a les següents 2 voltes restants.

La segona volta és la que realitzo més ràpid. Amb 35′ (5’/km). Però entrant a la tercera volta, sobre el km.16 comença a aparèixer un dolor general muscular del cos (quàdriceps i bessó) i una baixada d’energia del cos brutal. El ritme és molt baix, i en algunes pujades doncs em vaig arrossegant. Així uns quants metres. Després accelero quan em trobo millor. I patir, patir fins al final. Els 2 últims quilòmetres se’n fan llarguíiiiiisims. A més hi ha algunes pujades que agraeixes molt…

Ja en l’horitzó observo l’arribada, les valles amb tota la gent animant, i la famosa alfombra blava per on passen els futurs finishers i herois! Amb forts calambres i molt patiment ja estic corrent sobre l’alfombra blava. L’emoció i excitació de veure la línia d’arribada no es poden explicar perquè s’han de viure! Temps total de carrera 1h54’01”

Arribo rebentat, com si m’haguessin donat una “pallisa”, però molt però que molt feliç. Tots els entrenaments dels últims 3-4 mesos han valgut molt la pena! Posició general: 276 de 428 participants (17 retirats i 4 desqualificats).

Em col·loquen la medalla i la samarreta de finisher! I em dirigeixo als meus pares, germà i tiet que m’havien donat suport durant la competició. Gràciesss!

Al cap d’uns minuts, comences a ser conscient del repte que has aconseguit. Dels entrenaments que has realitzat per arribar en aquest moment i de l’esforç durant aquests últims mesos i en la competició. Aleshores, la satisfacció és molt, molt gran. Després fotografia per aquí, fotografia per allà. Aquests moments cal recordar-los perquè no cada dia s’acaba una Half Ironman.

Per futurs reptes…Després de realitzar la meva primera Half Ironman, el tema de fer una IRONMAN ho trobo una bogeria. És un altre repte que tinc, però s’ha de ser realista i coherent. Ho deixo per més endavant. Quan? No ho sé, però es farà! Això sí, sempre disfrutant i amb alegria!

The family!

Anuncios

Publicado el 26 septiembre, 2011 en Crónicas 2011, Temporada 2011 y etiquetado en , . Guarda el enlace permanente. 2 comentarios.

  1. Felicitats Roger, espero que Berga i el seu entorn t’hagin agradat.

    Ja us vaig dir que Berga no hi ha res pla ¡¡¡¡¡

    Salut i tri.

    Cesc Mas.

    Me gusta

  2. Felicitats Roger! He anat seguint els teus entrenaments i mirat en perspectiva és espectacular! Where is the limit? Caldrà seguir buscant-lo

    Una abraçada

    Raül

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: