Excursió al Parc Natural de Cadí-Moixeró

Cinc integrants-rockets ens dirigim cap al Parc Natural de Cadí-Moixeró: Galli, Miki, Òscar, Pau i Roger. Amb il·lusió, motivació i ganes de disfrutar de color verd durant dos dies…arribem a Gòsol -municipi de la comarca del Berguedà que correspon al Parc Natural de Cadí-Moixeró- cap al migdia. Ens alimentem d’un bon entrepà. Agafem el cotxe fins a l’inici del punt de sortida. Motxilles a l’esquena i a caminar! Objectiu del primer dia: cim del Cap del Verd (2282m).

Amb una de les aturades, decidim realitzar una carrera amb inclinació d’uns 200m. El temps de recuperació de la bogeria és de 15′. Després de caminar unes 4 horetes arribem al cim del Cap del Verd. En total, un desnivell de 900m des del punt de sortida.

Pedraforca des del camí de l’ascens al cim del Cap del Verd

Camí al cim del Cap del Verd

Després d’arribar al cim del Cap del Verd, baixem uns quants metres per començar a muntar les dues tendes de campanya. Molt bon sopar i sobre les 22’30h anem a dormir perquè el guia (Galli) ens diu que a les 6h del matí toca aixecar-se. Així que a descansar, perquè el següent dia ens espera un Pedraforca.

Després de sobreviure a una nit de tempesta amb llamps i trons, comença un nou dia a 2200m d’alçada. Mentre desmuntem la tenda de campanya i fem la motxilla, presenciem una imatge que no té preu (imatge abaix):

Desmuntant el campament

A les 6’30h del matí, començem a baixar cap a Gòsol. Durant el descens ens agafa la pluja durant una estona. La opció de pujar el Pedraforca es va descartant mica en mica.

Descens cap a Gòsol

Arribem a Gòsol sobre les 8’30h del matí. Observem mal temps per la zona del Pedraforca, i les opcions per anar-hi gairebé es van descartant. Esmorzem en l’únic bar obert de Gòsol. Torrades amb tomàquet, secallona, formatge, coca de la casa i uns cafès. Tot i que molts membres de l’expedició s’han fet la idea de que aquí acaba la sortida, quan tornem cap al cotxe, el cel s’ha obert. Alguns dels membres motiven als altres (ja s’havien fet la idea de que no es faria) per pujar el Pedraforca. La decisió als altres membres dura 10”. Això sí, en Galli comenta que tenim un marge de 4-5 hores abans de canviï una altra vegada el temps. Així que super motivats fiquem a les motxilles l’imprescindible i cap amunt!

L’ascensió al Pedraforca es pot fer des de la banda de Saldes o bé, des de Gòsol. La fem des de Gòsol, menys tècnica i més directa. El primer que cal travessar és un bosc molt llarg. Per a mi, la part més dura de l’ascens. Quan arribem a dalt de tot del bosc, els cinc membres obrim la boca pel què estem veient. Del què vam veure, tot queda entre els cinc rockets!

Seguim avançant, i ara sí comença el millor de l’ascens. El terreny pedregós per l’enforcadura del Pedraforca.

Enforcadura del Pedraforca

Els cinc rockets

Seguim pujant i pujant. A mesura que anem pujant, ens agafava alguns actes de bogeria, com córrer 20m sprint. Axí unes quantes vegades. Mega mort però fa gràcia. La boira comença a pujar i els paissatges desapareixen. 100m de visibilitat. Però m’agrada. Fa més de muntanya.

Després de grapar una estona, arribem al cim del Pedraforca (2497m) amb un desnivell acumulat de 1100m. Aprofitem per hidratar-nos i menjar xocolata negra amb avellanes. Bónissim.

Cim del Pedraforca!

Després de fer la xerrada al cim del Pedraforca. Bon lloc per fer-ho, iniciem el descens. En els trams que es pot baixar corrent o desllisant-se no dubtem en fer-ho. Però arriba un punt que ens adonem que el camí no és el correcte. Tornem a fer el camí una altra vegada cap a dalt, però no trobem el camí correcte. 10” de desesperació i decidim tallar el camí cap a dalt camp a través. Rascades per tot arreu, grapant per pedres, arbustos. Al cap de 10′ de pujar camp a través trobem per fi el camí correcte que ens portarà al bosc, i d’allí baixar fins a Gòsol.

D’aquesta manera, finalitzem la sortida de 2 dies. Gran excursió, tranquilitat, relax, desconnexió, companyerisme, aire pur, molt verd, cames rebentades, bromes, bogeries, esmorzars i dinars com bacons, entre d’altres que no cal esmentar.

Senyors, ja tinc ganes de fer-ne una altra!

Anuncios

Publicado el 15 junio, 2011 en Crónicas 2011, Temporada 2011 y etiquetado en , , . Guarda el enlace permanente. Deja un comentario.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: