II Marxa del Montnegre

Ens traslladàvem fins a la comarca del Maresme. Concretament al municipi de Pineda de Mar per a realitzar la Marxa de 24,5km per el Parc del Montnegre i el Corredor. Hi havia dos circuits: curt (14,5km) i llarg (24,5km).

La Marxa s’iniciava a les 7’30h del matí, però la sortida era lliure fins a les 8’30h del matí.

A última hora, va aparèixer la baixa del fondista Carlos degut al mal de coll i dècimes de febre (els glassons en els cubates…) i la incorporació de Pere (atleta de triple salt) en aquest món de curses de muntanya, d’asfalt i de triatlons. Benvingut Pere!

Una altra notícia important és el fet que les noies vinguessin a fer la Marxa realitzant-la caminant. És un pas cap endavant. El següent ja és fer-la a “trote” i després a una intensitat mitja com a bones corredores.

En Pere i jo, començàvem des de l’inici corrent. El perfil de l’itinerari que ens esperava era el següent (línia blava):

Començàvem amb un ritme suau (sense flipar-se). La majoria dels camins eren de terra i àmplis. Quan hi havia pujades baixàvem el ritme però sense aturar-nos. Més d’una vegada em ves aturat i caminat, però em deixava portar per el ritme d’en Pere.

Al llarg del circuit ens hem trobat amb tres avituallaments on hi havia beguda isotònica, fruita, xocolata i galletes. Perfecte per repostar energia, fer un petit descans i quatre estiraments.

El tram del circuit que més hem disfrutat ha estat en els corriols. Contínuament havies de saltar, ajupir-se, esquivar tot tipus de troncs, branques, pedres, etc. I tot a una gran velocitat!

Després d’aquests minuts d’eufòria venia un terreny amb pujadeta. Això desmoralitzava de repent, però bé s’havia de seguir cap endavant…

Arribàvem al tercer avituallament i últim (km.18). Només quedàvem 6km. Però se m’han fet llarguíssims. Sobretot del km.22 al km.23,5. En Pere m’havia deixat feia algún quilòmetre i ara sí que ja notava els primers símptomes de fatiga muscular. Sobretot en els isquiotibials. Així que quan han vingut les últimes pujades fortes les feia caminant perquè ja no podia.

Després de 2h i 48′ de la sortida, arribava a meta. M’extrenyava perquè no veia en Pere per allí, però al cap d’uns minutets arribava a meta. S’havia perdut en l’últim tram i per això havia arribat més tard.

Ens hidratàvem bé, agafàvem l’entrepà i ens ficàvem en un lloc on donava aquell sol d’hivern que tan s’agraeïx.

Per arrodonir el dia dinàvem tots plegats a Can Cargol. Després, com a bon ciutadans de Catalunya, teníem el deure d’anar a votar per elegir els diputats del Parlament de Catalunya.

Anuncios

Publicado el 29 noviembre, 2010 en Crónicas 2010, Temporada 2010 y etiquetado en , , . Guarda el enlace permanente. 1 comentario.

  1. A ropits.com hi ha enllacos per fotos de la marxa / cursa del Montnegre:

    http://ropits.com/cgi-bin/page.pl?ID=1490&nom=2%AA-Marxa-pel-Montnegre

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: