Triatló Garmin Barcelona 2010

El despertador -que era la ràdio (no em fiava del mòbil)-, m’aixecava a les 6h45′ del matí amb una cançó (xumba-xumba) pròpia de discoteca. Esmorzava dos torrades acompanyat de 3 trossos de gall d’indi i un suc de pinya i raïm. Em canviava i em dirigia on havia quedat amb en Pau i Carlos a les 7h15′. Molt de fred era el que feia quan anàvem cap al pavelló de la Mar Bella. Allí es trobava el punt de trobada de la triatló Garmin Barcelona 2010.

La organització de l’event esportiu ha estat força positiva. És una de les cinc triatlons amb més participants i populars d’Europa. Només veure la participació de 5000 triatltes i el gran nombre de triatletes provenents d’arreu d’Europa. Realitzar una triatló a Barcelona coincidint amb un dia assolellat no té preu. Bé doncs, després de deixar la motxilla en el guardaroba, ens dirigíem al box on s’havia de col·locar el material propi de cadascú (bicicleta, casc, ulleres de sol, esportives, beguda isotònica, gels d’energia ràpida…). Cada corredor té un lloc assignat en funció del dorsal i l’ha de respectar, si no, desqualificació directament.

Per passar l’estona més ràpidament ens hem dirigit a la zona dels box dels corredors d’èlit per veure la transició de natació amb la de bicicleta. Només coneixia Gómez Noya, Xavier Llobet, Marcel Zamora. La resta estrangers. La transició l’han fet amb 1’30”. Molt poc. A tot això, em quedo amb el comentari del meu amic Pau de fer un rànking de posició en relació diners invertits amb material i posició final. Algunes posicions guanyaríem segur.

Bé, després de fer temps per disimular els nervis que portàvem dins ens posàvem el neoprè. A les 9 hores del matí sortia el primer grup de la modalitat Olímpica (1500m nedant, 33km en bicicleta i 10km corrent). En total hi havia 6 grups de 500 corredors cadascún. Els grups es formaven en funció del temps estimat de finalitzar la triatló.

A la sortida de la natació ens trobàvem amb el meu pare. Primeres fotografies de grup per tenir constància del moment, i cap al lloc de sortida. En Carlos i Pau sortien al grup de davant meu amb el barret verd (cada grup portava un barret diferent). Amb 5′ de temps ja es trobaven a la primera bolla groga que hi havia (primers 200m). Anunciaven la sortida del meu grup. Em col·locava per la part davantera i l’esquerra, i des d’aleshores fins a l’inici em vaig posar molt nerviós.

Inici! corríem per la sorra uns quants metres i entrava a l’aigua mig corrent i travessant per dins les onades que arribaven. Un cop atravessades les primeres onades, començava a nadar. Al principi, és estressant. Et venen nedadors per la dreta, per l’esquerra, el de darrera et toca els peus, el de davant teu et molesta perquè el tens a menys de mig metre. Total, que has de seguir com pots fins que va passant el temps i el grup es va allargant mica en mica. Aleshores hi ha més espai per nedar, però tot i així, en tan en quan nedes amb grups de nedadors que van molt junts.

La prova de natació, realment se m’ha fet molt llarga, no s’acabava mai. Però sabia que mínim faria 30′ (previsions que havíem fet entrenant). Als 20′ m’ha començat arribar la primera fatiga muscular de la rotació dels braços i d’isquiotibials. He decidit només utilitzar braços i menys impuls de cames per dosificar forces per més tard.

Arribava a l’última bolla groga. La rodejava i restaven els últims metres de la prova. Últim esforç i darrers cops (jo també) d’altres nedadors per agafar bona posició. El temps total de natació, 32’15”. Una vegada a la sorra, començava els primers metres corrent desorientat i molt fatigat. Em treia les ulleres d’aigua i em trobava de casualitat en Carlos que l’animava però em deia “estic mort” (però anàvem rient). Era la prova que se li donava pitjor, però bé, l’havia acabat com un campió.

La transició natació-bicicleta la realitzava amb 3’59”. Ha hagut llocs que els he fet caminant perquè no podia córrer, les cames no podien córrer, a més, em trobava una mica marejat. Arribava al box com podia, prèviament venint d’entrar en una altra fila que no era la meva. Ho feia de la manera més ràpida que podia però el neopré m’ha costat molt treure-me’l. Agafava la bicicleta de carretera que m’havia deixat en Xoby, model Mendiz, i fins que no travessaves un punt que marca la competició, no et podies pujar a la bicicleta.

Em trobava a l’asfalt i començava a pedalajar. El ritme que he portat de bicicleta ha estat de 32,43km/h, fent un temps total de la disciplina d’1h01’04”. És la disciplina que més he disfrutat de les tres. És la prova que en general, a tots els corredors se’ls hi dona molt bé. El recorregut estava molt bé, amb dues rectes molt llargues (les de la Diagonal Fòrum-Plaça Glòries), alguns carrers amb pujada i més d’una baixada. Quan em trobava sol, havia d’enganxar-me a algun grup de ciclistes i posar-me a “rebufo”. Vas més còmode i et fatigues menys. Però quan venien ciclistes molt ràpids aquesta tàctica no l’aguantava ni 10”. En la segona volta al circuit, a l’altra banda del carrer, escoltava un Rutx! (era en Pau) que es trobava davant meu però no l’arribava a veure. Més tard, els primers fans animant, en German i el seu pare.

Era la tercera i última volta, i entrava per el carril que es dirigia al box. Baixava de la bicicleta, em dirigia a la meva plaça, agafava un gel d’energia ràpida i sortia ràpidament. Ha estat el moment que més he patit de la triatló. Les cames me les trobava lentes i pesades. Quan acabava de beure el gel, metres després havia d’aturar-me per estirar el quàdriceps però no podia perquè se’m pujaven els isquiotibials. No tenia altra opció d’anar més lentament, i deixar que el dolor anés alleugerint-se poc a poc. En el km.2 venia el primer avituallament. M’ha anat molt bé el powerade. Des d’aleshores he trobat menys dolor i he pogut incrementar poc a poc el ritme. Tot i així, estava tranquil perquè portava un ritme de 5′ el km. Càlcul que havíem previst fer si les coses anaven molt maldades.

Aquest ritme és el que he seguit fins al km.6 més o menys, on m’he vist millor i he incrementat el ritme a 4’50 el km. A més, l’aparició d’una pancarta on posava (Ànims Pau, Charli, Rux, i 3:oo h màxim) m’ha fet pujar la moral encara més.

Gràcies Germ! Ja per Arc de Triomf em trobava també el suport dels pares del Pau i de la seva nòvia. Ja quedaven poc més de 3km i és quan he decidit realitzar l’últim esforç però vigilant que el dolor no augmentés. El dolor a la part inferior del quàdriceps el sentia però era aguantable.

Ja en l’últim quilòmetre, he incrementat força la carrera, adelantant a corredors, i arribant a la meta final per un passadís ple de gent animant i aplaudint! Tocava l’alfombra de color blau dels últims 100m i arribava el moment de glòria. Travessar la línia d’arribada fent un salt tocant gairebé el cronòmetre.

Només arribar, els organitzadors t’entregaven una medalla de FINISHER! Nombrat com a triatleta olímpic.

Després de patir en el mar, disfrutar a sobre de la bicicleta i molt dolor en els quàdriceps en la carrera, arribava a meta amb un temps final de 2h29’30”. Sorprés per el temps aconseguit, ja que havíem previst amb en Pau i Carlos realitzar 2h45′ – 2h55′. A part del temps aconseguit, molt satisfet per haver finalitzat la meva primera triatló en modalitat Olímpica i d’haver disfrutat moltíssim en tot moment de la triatló. Ja tinc ganes de fer la següent!

Els FINISHERS són:

Pau Farràs (Barcelona, 23 d’agost del 1986). Corredor de curses d’asfalt i de muntanya amb molta potència en distàncies mitges. Debut excel·lent en el món de les triatlons. Corredor sense límit.

Carlos Carrasco (Barcelona, 25 de març 1986). Corredor més fondista que potent. Amb una mica menys de festa, seria molt millor corredor. Més rendiment en carreres amb distàncies mitges-llargues. La seva millor especialitat en les triatlons és la de córrer.

Roger Gutiérrez (Barcelona, 1 de maig de 1986). Futbolista retirat temporalment (no se sap fins quan). Actualment, aficionat a les curses d’asfalt, de muntanya i a les triatlons. Treuria més rendiment si millorés la disciplina de córrer en les triatlons. Té molts reptes per endavant

Per finalitzar i com de costum, per celebrar el dia, una bona paella en el Restaurant Salamanca del Port Olímpic.

Quins són els nous reptes de cara a l’any que ve? fer una marató? una triatló mitja IRONMAN? doncs sí!

Pel que fa a reptes per equip? realitzar la IRONMAN del Maresme per equips (Pau: nedar 3,8km; jo: bicicleta 180km; i, en Carlos, la Marató)

Més fotografies de la triatló Garmin Barcelona (clica aquí).

Fotografia de la triatló:

Anuncios

Publicado el 18 octubre, 2010 en Crónicas 2010, Temporada 2010 y etiquetado en , . Guarda el enlace permanente. 3 comentarios.

  1. Gran crònica, Rutx! M’encanten les definicions, però falta que te’n facis una per a tu.

    Proper repte: Ironman per equips en 11 hores!

    Me gusta

  2. Bona la crònica Anxov! Comencem a ser fans de la teva web aquí Lleida… De fet et volem convidar a fer una cursa a Vilanova de la Barca, el dia 14 de novembre, de 10 km, mixta i bastant lleugera. Ens faria il.lusió que assistissis a la notra primera carrera de la temporada. Serà el primer pas per posar-se una mica a to i començar a competir-te, amb vistes pensant a la IRONMAN que ens enfrontarà l’octubre que ve!!
    Doncs això, que t’animis i a correr!!

    PD: també t’esperem a Lleida per fer altres coses que no són correr!

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: