Marató Parc de Collserola (3 d’octubre 2010)

L’objectiu principal de la Marató de muntanya del Parc de Collserola era a part de finalitzar-la…gaudir de la carrera amb els seus paissatges naturals i passar-ho bé amb els amics. A partir d’aquí, a la vegada, realitzar un treball aeròbic i resistència a la força de les cames. Un bon entrenament per a la Triatló Garmin de Barcelona d’aquí dues setmanes.

La cursa començava a les 8’00 hores del matí al velòdrom d’horta. En Marc, Pau i jo, crec que no érem conscients del què ens esperava. Però com he dit abans, encaràvem la carrera per gaudir-la i sempre anant junts per ajudar-nos.

Lloc de sortida (velòdrom d’Horta). 3 inconscients

Sonava el tret de sortida, i 127 corredors realitzàvem els primers 750-1000m en grup. Amb la primera pujada forta el grup es ficava en fila i es separava. I era només el principi.

Perfil Itinerari Marató Parc de Collserola

En el km.7 arribàvem al primer avituallament. En cada avituallament t’apunten el teu dorsal i et fan una marca a un carnet que et donen a la sortida. En aquest carnet hi ha el gràfic de l’itinerari de la marató (perquè siguis conscient del què et queda en tot moment, i no et “flipis”), el número del teu dorsal i 7 números nombrats de l’1 al 7 que són els avituallaments posteriors que t’han  de marcar.

En el primer avituallament hi havia aigua, taronges, coca de sucre i xocalata. Vam aturar 2-3′ i vam seguir. Els tres portàvem un ritme adequat. Quan hi havia una pujada inclinada la fèiem caminant. En tot moment, quan era pla el terreny o baixada corríem; ara bé, quan era pujada inclinada, aturàvem el ritme i seguíem caminant. Vaig observar que a vegades el ritme d’algú que anava corrent en les pujades, no era tan alt que el nostre ritme que era anar caminant.

Quan ens trobàvem un corriol de baixada, ho feiem a un ritme alt…massa alt. Encara no entenc com vam acabar la cursa amb els turmells en perfecte estat.

Abans d’arribar al segon avituallament, parlant entre nosaltres ens vam distreure i vam agafar un camí equivocat. Sort d’un corredor que ens va cridar per avisar-nos. També he de dir que la senyal que hi havia no es veia bé. En general, les indicacions de l’itinerari estaven ben ficades, però hi havia algunes que les havies de buscar perquè no es veien fàcilment. A partir del segon avituallament, quan ja portàvem gairebé 1h i 30′, oferien barretes energètiques, aigua i beguda isotònica. Et dóna energia ràpidament.

Control 2 (1h i 27′)

Quedaven per davant 30km, però en cap moment pensàvem amb això. A partir del km.13 començaven les pujades als turons o als colls. Hi havia quatre: km.15 (Turó del Fumet); km.21 (Turons de Can Pasqual, 450m d’alçada); km.30,5 (Coll de Vinaixa); i, finalment, km.37,5 (Turó de Sant Cebrià).

El turó del Fumet el fèiem sense cap problema. Les pujades no eren molt inclinades. Allí estava el tercer control de tots. Aquesta vegada, aturàvem més estona, ens hidratàvem bé, agafàvem energia, perquè el tram següent fins al quart control era de 7km, 5km dels quals era pujada al següent turó (Can Pasqual).

Després de caminar durant més de 20′ per pujades inclinades, arribàvem al quart avituallament (Turó Can Pasqual). Portàvem 2h i 45′ més o menys de carrera. De moment, cap dels 3 tenia cap molèstia muscularment. Estiràvem bé els quàdriceps, isquiotibials, bessons, adductors. I seguíem, seguíem, només quedaven 21km…

Control 4 (2h 45′)

A partir del Turó Can Pasqual, i fins al Baixador de Vallvidrera eren 5km de descens per corriols i camins de terra per agafar un ritme ràpid. Això sí, els quàdriceps començaven a donar els primers símptomes de fatiga. Però bé, mentre les cames funcionin, has d’avançar. Ja arribarà el moment de sofrir una mica.

En l’ascens al penúltim turó (Coll de Vinaixa), vaig començar a sentir un pinçament continu en el psoas iliac (cama dreta). Des del km 28-29 fins al final vaig sentir aquest dolor. És un dolor que augmenta quan la cama s’aixeca més. Per tant, havia de còrrer sense aixecar tan les cames i fer avançades més curtes.

Per fi arribava en el control 6. Portàvem 4h i 10′ i era el km. 30,1. Em sentava en un banc que hi havia en l’avituallament, i descansàvem una estona. La gent de l’avituallament ens animava a fer en 1 hora l’últim turó de tots (Sant Cebrià).

Control 6 (4h i 10′)

Només quedaven 2 controls per al final de la carrera. Començàvem a baixar a un ritme alt. En Pau, que es trobava físicament millor, ens va treure distància ràpidament en una pujada. En Marc i jo vam agafar un ritme més lent i vam seguir. Teníem una consigna de grup: si algú estava millor, que avancés…però havia d’esperar en el següent control. D’aquesta manera, anàvem sempre junts i ens animàvem. La part fins al penúltim control se’n va fer molt dur a en Marc i a mi. El pinçament era més fort en el psoas ilíac. Si aturava i seguia caminant el ritme era molt lent. Vaig decidir realitzar la part que la pujada era lleugera amb carrera lenta, agafant un ritme de carrera amb el qual em feia menys dolor aquella part del cos. Com vam poder, vam arribar al penúltim control. Només quedaven 7km per al final.

Arribada al penúltim control (km. 35) Quina alegria ara, perquè feia uns metres…

Últims metres per arribar al penúltim control (demacrat)

Moment que funciones per les ganes d’acabar, perquè muscularment…

Després d’aquest control, només quedaven 7km. 2km d’ascens al turó de Sant Cebrià, i 5km de descens fins a l’arribada.

Fèiem junts l’ascens, quan hi havia una part plana la corríem fins que tornava a ser una pujada inclinada. En l’últim control, vam estar poc temps. Un home de l’avituallament ens va dir que portàvem un ritme molt baix, i que l’any que ve havíem de portar un ritme més alt. Un conjunt de bromes que quan portes 37km de carrera, molta gràcia no fan. Així que, a diferència de la resta d’avituallaments que estàvem 3 a 5′ descansant i comentant amb la gent del control temes de la carrera i tot, en aquest control vam estar menys temps perquè no ens vam sentir acollits.

Els últims 5km es van fer molt llargs. En Pau volia baixar de les 6 hores de carrera. Era la motivació final per continuar corrent. El que havíem pujat al principi de la carrera, ara ho baixàvem. Els quàdriceps, de tantes baixades els tenia carregats i el ritme de baixada era més lent en comparació a l’alta velocitat que portàvem en els corriols del principi de la carrera.

Finalment, arribàvem a meta. Potser una de les arribades més tristes que hagi viscut mai. Només dues noies esperant a l’arribada, i evidentment no a nosaltres. Abans de creuar la línia d’arribada, vam haver d’aplaudir nosaltres perquè ho fessin també. Que entenguessin que quan algú arriba al final de la carrera s’aplaudeix…

Finisher (1era Marató de muntanya)

El temps total de carrera va ser de 5h 57′ 21”. Una mitja de 8′ 29” el quilòmetre. Gens malament. Una altra experiència realitzada. La inconsciència inicial finalment va sortir molt bé.

Una vegada havíem menjat i begut, ens vam dirigir a la zona de massatges. S’havia acabat el servei perquè era massa tard. I ens preguntàvem de que érem nosaltres els que més ho necessitàvem i no els primers… Tenint en compte que m’havia deixat el psoas ilíac en el km.30…l’havia de recuperar.

Després de fer els estiraments oportuns marxàvem cap a casa amb el metro. La imatge en el metro dels tres era més aviat d’acabats i demacrats. Havia dues noies davant que ens miraven amb una cara de que pensaven: ni que haguessin fet una marató…

En el metro de tornada (we are finished)

Primeres conseqüències de la carrera 20′ més tard (es pot riure de la bogeria que hem fet, o bé, dormir…)

Molt contents per haver acabat la nostra primera marató de muntanya, i el més important, a part de sofrir en alguns quilòmetres, gaudir d’una carrera al llarg de tot el Parc de Collserola.

Ara tocar recuperar per a la triatló Garmin de Barcelona del pròxim 17 d’octubre. Esperem que les cames arribin en un nivell òptim i puguem realitzar una carrera més que correcta.

Sempre amb la màxima il·lusió i motivació de realitzar nous reptes.

Anuncios

Publicado el 4 octubre, 2010 en Crónicas 2010, Temporada 2010 y etiquetado en , , , . Guarda el enlace permanente. 2 comentarios.

  1. Divertit Rutx!! Apa ara espero que les agulletes t’estiguin reventant les cames!! Aixó us passa per fer esport.

    L’article guay!! més fàcil de llegir que cap altre!! Endavant Ken Follet!!

    Me gusta

  2. que grande eres rutx!!!

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: