Cursa de la Mercè 2010

Si aquests dies havia fet molt mal temps, el matí d’avui ha estat d’aquells dies típics de que l’estiu es comença a acabar. Dia assolellat i bona temperatura per realitzar una cursa de córrer.

La carrera començava a les 9,30 hores del matí, i ja quan veníem escalfant per el carrer Tarragona per arribar a Plaça Espanya, tot el carrer que enfila fins a les fonts de Montjuïc era ple d’un color rosa fucsia. Era tota la multitud de gent que portava la samarreta de la pròpia cursa.

Un cop arribàvem al lloc de sortida, t’havies de col·locar (si volies) en els espais que estaven delimitats en funció del temps estimat de la prova. Nosaltres, ens col·locàvem en l’espai de 40-50′. Hi havia menys gent (millor per córrer) i, més o menys, era el temps que esperàvem fer.

Abans de la sortida general, començaven prèviament els corredors amb discapacitats físiques realitzant un circuit de 2km. Tot seguit, començaven els atletes “pro” i a continuació la resta de participants.

La distància total ha estat de 10km amb una participació de 12.000 inscrits més persones que no portaven dorsal degut a què s’havien tancat les inscripcions. Hi havia persones de totes les edats, corredor que arrossegava el cotxet amb el seu fill, participants que van corrent i fent la xerrada, corredor que no ha corregut gairebé mai però que va a passar-ho bé, etc. Una cursa popular en honor a la patrona de la ciutat de Barcelona, Santa Mercè.

La carrera en general, m’ha anat molt bé. He tingut forçes en l’últim quilòmetre de fer l’últim esforç i poder fer un sprint en la recta d’arribada. Quan acabes així, te’n vas amb la sensació que has donat el màxim, i amb la reflexió de que continuant entrenant doncs et pots superar poc a poc carrera a carrera.

A l’inici de la carrera, hi ha molta gent, i agafar el ritme de carrera en el primer quilòmetre es dificulta. Hi ha participants que començen a un ritme ràpid i t’avançen fàcilment, i penses: “cuidao!” que això va en serio. Però al cap d’uns quants minuts, aquells mateixos corredors els veus arrossegant-se i amb una cara demacrada d’haver fet el sprint de la seva vida. I penses, menys mal que no he agafat el seu ritme…Però bé, tu segueixes corrent el ritme més còmode que trobes. Observes el pulsòmetre en tant en quan per saber les pulsacions que portes. És bo saber-ho, perquè d’aquesta manera, et pots anar controlant el ritme que vols, i vas provant poc a poc si l’increment de la velocitat altera molt les teves pulsacions. En el meu cas, el ritme que he seguit durant la carrera trobant-me més a gust, ha estat alrededor de les 175-180 pul/min. Hi havia vegades que incrementava la velocitat i pujava fins a les 185-187 pul/min. Em mantenia uns minuts i tornava a recuperar al ritme que em trobava millor (1750-180pul/min)

La recta de la Gran Via fins arribar a la Monumental, m’ha anat bé per agafar un bon ritme. En el quilòmetre 5, ha arribat l’avituallament i el primer temps parcial (a través del xip). Marcava 22’41”. El ritme era de finalitzar amb més de 45′. Sabia que incrementant poc la velocitat podia baixar dels 45′. I així ha estat, ja en els últims 2km, he anat incrementant la velocitat de carrera de manera progressiva fins arribar a la meta final, amb una velocitat molt alta. En l’últim tram, he marcat en el pulsòmetre 202 pul/min, i el quàdriceps i isquiotibials començaven a sofrir el famós “àcid làctic“.

Així que, el segon parcial (últims 5km) he fet un temps de 21’56”. Rebaixant així, el temps del primer parcial, i baixant el temps total que preveia de més de 45′, amb un temps total de 44’37”.

Content per el resultat aconseguit i per gaudir d’un matí de diumenge realitzant esport. Ara a seguir entrenant per arribar en condicions a la triatló Garmin d’aquí quatre setmanes.

Les dades totals que ha donat el meu amic pulsòmetre han estat les següents:

Minut el quilòmetre de mitjana: 4’28” (mesurat per la organització a través del xip propi)
Freqüència cardíaca de mitjana: 177 pul/min
Freqüència cardíaca màxima: 202 pul/min
Ritme consum energètic mig: 1031 kcal/h
Ritme consum energètic màxim: 1211 kcal/h
Total quilocalories consumides: 768kcal
Greixos cremats: 0,2 grams (poca consumició de greixos degut a que el sistema d’energia que ha utilitzat el meu cos ha estat el metabolisme anaeròbic làctic i no el metolisme aeròbic).
Anuncios

Publicado el 19 septiembre, 2010 en Crónicas 2010. Añade a favoritos el enlace permanente. 3 comentarios.

  1. Very nice post. I just stumbled upon your blog and
    wished to say that I have really enjoyed surfing around your blog
    posts. After all I’ll be subscribing to your feed
    and I hope you write again very soon!

    Me gusta

  1. Pingback: Entrenamiento triatlón 20/09/2010 | Rendirse no es una opción

  2. Pingback: 31a Cursa Popular del Clot-Camp de l’Arpa-Verneda « Deixem-nos de romanços, i fem activitat física

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: